Per aquí de nou..

Acabo de veure el títol anterior: "Endavant, 2012!".. No ha plogut ni res, des de llavors!! Sento la càrrega de no haver escrit res des de llavors, i espero alleugerir-la publicant ara més sovint. Fins ara, havia escrit en moments de "trance", en què vaig escriure simplement perquè ho necessitava, però avui tinc ganes de donar a conèixer com em sento ara mateix, de plasmar aquesta petita part de mi. Podria buscar algun dels texts que tinc guardats, esperant algun dia sortir a la llum, però m'agrada que allò que penjo reflecteixi el meu estat actual.

Han passat moltes coses, des de l'últim cop. Experiències n'hi ha hagut moltes, i és possible que si hagués d'enumerar-les me'n deixés alguna que en aquell moment va ser molt important, i és que no recordo allò que em pas en forma d'imatges especialment nítides, si no en forma d'experiències que em forgen com a persona i em fan madurar. Mentiria si digués que no m'agrada. Així li he transmès fa tot just unes hores a un cert interlocutor (amb una intrínseca i irresistible bogeria:)

I, mirant enrere em sento.. satisfeta. Sento que no hauria volgut obrar d'altra manera. Aquest és probablement el millor que guardo a dins d'El Món Groc, d'Albert Espinosa. "Confia en el teu jo del passat", deia. I és una gran veritat. Si un actua de cor, de la manera que creu més correcta i tenint en compte les possibles conseqüències, i malgrat això erra.. Com pot després culpar-se a si mateix? Davant la pregunta: "Per què vaig fer-ho?", la resposta serà simple: vas creure que era el millor. No crec que sigui res que un es pugui retreure!!

I aquí sóc ara, a les 23:13 (ara, i 14) d'aquest 13 d'abril, rememorant la gran tarda d'avui en què m'he retrobat amb el mar de Barcelona a l'ocàs, que buscava, juganer, arribar fins els incauts que volguessin asseure's a la seva vora. He experimentat un altre cop el sentiment que pot transmetre una mirada, la nitidesa del qual, després de tant de temps, no recordava (mentida). Decisió a flor de pell, la de deixar-se portar, tot i estar aquesta actitud en fase de proves. I potser..

Així doncs, tot es pot resumir en aquesta paraula: Satisfacció. Sento també cansament fruit de moltes converses a hores força intempestives i la recent tornada de vacances, angoixa en vista de l'allau de feina que em ve a sobre aquest cap de setmana i tinc un conflicte sentimental encara per assimilar, però malgrat això, segueixo llevant-me cada dia amb un somriure als llavis. I és així com val la pena viure.

Gràcies, lector/a, per haver arribat fins aquí. M'agradaria que allò que he buscat transmetre t'hagi arribat com havia d'arribar. Ara de cop se m'acudeixen possibles futures publicacions i ocasions properes per donar-les a conèixer, o sigui que hi haurà notícies meves en breus!!

Fins aviat i, de nou, gràcies:)

Paula

Endavant, 2012!

Hola a tothom!! Ja tocava actualitzar.. I ho havia intentat, no us penseu, però depenc de la inspiració del moment. Per què resignar-se amb paraules pensades 50 vegades si el que escrius et pot sortir directament de l'ànima?

Bé, per començar, feliç any nou a tothom. És bonic, no? Per aquestes festes, malgrat fa fred i la nit és més llarga, tendim a ser més humans, i més optimistes. Potser és l'esperit del Nadal, potser les llumetes del carrer, però tenim el somriure més a flor de llavis.

Les vacances han passat de manera insuperable: relax absolut en ambient càlid i familiar, dies força aprofitats, i progressos en aquest propòsit pre-any nou que m'he fet: deixar de pensar massa. La vida és fàcil, més senzilla del que l'acostumem a pintar, i estic aprenent a veure-ho i posar-ho en pràctica.

I parlant de propòsits.. M'agradaria, aquest cop, fer-me'n un de cor. D'aquells pronunciats amb vertadera visió de futur i tenint en compte la pròpia força de voluntat, deixant de banda la hipocresia. Fa temps que el tinc pendent, em balla pel cap, i em crea un nus de culpabilitat en treure'l a la llum. Aquest és.. Perdre la por a les meves creacions (escrits, cançons..). Des de fa un temps, tinc observat que reprimeixo la meva inspiració perquè, en plasmar allò que en un principi m'havia semblat genial i observar-ho des de fora, el meu gust per la creació en qüestió disminueix, i com més la miro més l'avorreixo.

Voldria també.. ser més valenta, menys ingènua, més curiosa. Recuperar les ganes d'aprendre i aquell afany infantil de voler saber-ho tot ara que no és encara massa lluny. I estic disposada a lluitar per aconseguir-ho.

I així.. tirar endavant com fins ara, amb aquesta felicitat (que no és una meta, és un estil de vida- Federico Moccia) present en el meu dia a dia (sempre diferent), envoltada d'aquells que estimo i que mai poden faltar, sempre amb objectius que aconseguir. I buscant deixar que els meus pensaments flueixin sense pressa, sense por, per teixir un entramat d'idees que perdurin en l'eternitat.

Una bona manera de començar un any, oi? Aquesta oportunitat de girar full i començar de nou, que aquest cop serà només el "click" que indica que potser cal fer inventari. I.. endavant, 2012!!

Fins AVIAT:)

Paula