Acabo de veure el títol anterior: "Endavant, 2012!".. No ha plogut ni res, des de llavors!! Sento la càrrega de no haver escrit res des de llavors, i espero alleugerir-la publicant ara més sovint. Fins ara, havia escrit en moments de "trance", en què vaig escriure simplement perquè ho necessitava, però avui tinc ganes de donar a conèixer com em sento ara mateix, de plasmar aquesta petita part de mi. Podria buscar algun dels texts que tinc guardats, esperant algun dia sortir a la llum, però m'agrada que allò que penjo reflecteixi el meu estat actual.
Han passat moltes coses, des de l'últim cop. Experiències n'hi ha hagut moltes, i és possible que si hagués d'enumerar-les me'n deixés alguna que en aquell moment va ser molt important, i és que no recordo allò que em pas en forma d'imatges especialment nítides, si no en forma d'experiències que em forgen com a persona i em fan madurar. Mentiria si digués que no m'agrada. Així li he transmès fa tot just unes hores a un cert interlocutor (amb una intrínseca i irresistible bogeria:)
I, mirant enrere em sento.. satisfeta. Sento que no hauria volgut obrar d'altra manera. Aquest és probablement el millor que guardo a dins d'El Món Groc, d'Albert Espinosa. "Confia en el teu jo del passat", deia. I és una gran veritat. Si un actua de cor, de la manera que creu més correcta i tenint en compte les possibles conseqüències, i malgrat això erra.. Com pot després culpar-se a si mateix? Davant la pregunta: "Per què vaig fer-ho?", la resposta serà simple: vas creure que era el millor. No crec que sigui res que un es pugui retreure!!
I aquí sóc ara, a les 23:13 (ara, i 14) d'aquest 13 d'abril, rememorant la gran tarda d'avui en què m'he retrobat amb el mar de Barcelona a l'ocàs, que buscava, juganer, arribar fins els incauts que volguessin asseure's a la seva vora. He experimentat un altre cop el sentiment que pot transmetre una mirada, la nitidesa del qual, després de tant de temps, no recordava (mentida). Decisió a flor de pell, la de deixar-se portar, tot i estar aquesta actitud en fase de proves. I potser..
Així doncs, tot es pot resumir en aquesta paraula: Satisfacció. Sento també cansament fruit de moltes converses a hores força intempestives i la recent tornada de vacances, angoixa en vista de l'allau de feina que em ve a sobre aquest cap de setmana i tinc un conflicte sentimental encara per assimilar, però malgrat això, segueixo llevant-me cada dia amb un somriure als llavis. I és així com val la pena viure.
Gràcies, lector/a, per haver arribat fins aquí. M'agradaria que allò que he buscat transmetre t'hagi arribat com havia d'arribar. Ara de cop se m'acudeixen possibles futures publicacions i ocasions properes per donar-les a conèixer, o sigui que hi haurà notícies meves en breus!!
Fins aviat i, de nou, gràcies:)
Paula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada